-> autocaravana de lloguer
-> 2 persones
-> 30 dies de viatge
-> 11.000 km
-> 10 ferris
-> 7 països; 4 monedes; 2 fusos horaris
-> juny/juliol 2017
Dia 1
La primera jornada la fem des de Piera (seu de l'empresa Autocaravanes Carreras) fins a Meximieux (França), uns quilòmetres després de Lió (Lyon) per l’A42. La zona d'AC municipal no ens convenç i acampem al pàrquing de l'estació.
Aparcament a l'estació de Meximieux
Mercat d'ocasió del diumenge, Meximieux
Dia 2
Ens despertem a quarts de 6 de la matinada pel soroll que fan al muntar un mercat de segona mà just al costat d’on hem dormit. Decidim aprofitar que ens hem despertat d'hora per fer tants quilòmetres com puguem perquè és diumenge i els camions estan aturats a les àrees de descans.
Passem la nit a Göttingen (Alemanya) en un aparcament municipal que costa 9 euros. El problema és que només es pot pagar en monedes i com que no en tenim prou, no paguem. El lloc és molt bonic, dins d’un parc als afores de la ciutat.
Passem la nit a Göttingen (Alemanya) en un aparcament municipal que costa 9 euros. El problema és que només es pot pagar en monedes i com que no en tenim prou, no paguem. El lloc és molt bonic, dins d’un parc als afores de la ciutat.
Zona d'AC de Göttingen
Parc als voltants de la zona d'AC, Göttingen
Dia 3
Al matí ens trobem un paperet al parabrisa dient que passem a pagar abans de les 10’00 per la central i així ho fem.
Ens reincorporem a l’autopista en direcció a Puttgarden (Alemanya) que és l’estació marítima per agafar el ferri cap a Rodby (Dinamarca). Agafem el de les 15’45 i la travessa dura 45 minuts. Al desembarcar en territori danès ens demanen els passaports, per única vegada en tot el viatge.
Passem la nit en el CityCamp de Copenhaguen, bastant cèntric però molt senzill.
Ens reincorporem a l’autopista en direcció a Puttgarden (Alemanya) que és l’estació marítima per agafar el ferri cap a Rodby (Dinamarca). Agafem el de les 15’45 i la travessa dura 45 minuts. Al desembarcar en territori danès ens demanen els passaports, per única vegada en tot el viatge.
Passem la nit en el CityCamp de Copenhaguen, bastant cèntric però molt senzill.
El pont a l'illa de Fehmarn, on s'agafa el ferri a Dinamarca
Fent cua per al ferri Puttgarden (D) -> Rodby (DK)
Senyal de "benvinguda" a Dinamarca
Dia 4
A les 8 del matí en punt, quan obren les portes del CityCamp, anem a veure La Sireneta (Den Lille Havfrue). Hi arribem després de fer unes quantes voltes per la ciutat i esquivar llargues files de ciclistes.
Després, passem pel túnel i pont d’Oresund, en direcció a Malmö (Suècia).
Passem per Malmö, Helsinborg, Jonkoping, Llac Vättern, Estocolm i Edsberg. El càmping Rösjöbaden d’aquesta població està molt ben situat, a la vora d’un llac. Ja hem fet més de mig camí fins al Cap Nord.
La Sireneta de Copenhaguen
Túnel d'Oresund
Pont d'Oresund, entre Dinamarca i Suècia
Primers quilòmetres per Suècia
Dia 5
Quan ens llevem a quarts de 7, com que és estiu, ja fa hores que és de dia! Reprenem l’E4 que no deixarem fins a Haparanda, a la frontera amb Finlàndia. Després de 3.100 km de viatge, se’ns acaba l’autopista. Ara només alguns trams curts són de dos carrils per poder avançar els camions.
Volem passar la nit prop d’Umeä, però no trobem un lloc adequat perquè les zones verdes que veiem són els jardins de les cases particulars. Finalment, ens quedem al pàrquing d’un supermercat de Savar (Suècia).
Volem passar la nit prop d’Umeä, però no trobem un lloc adequat perquè les zones verdes que veiem són els jardins de les cases particulars. Finalment, ens quedem al pàrquing d’un supermercat de Savar (Suècia).
La bandera d'IKEA, ups! de Suècia
Aparcament del supermercat a Savar
Curiós senyal de trànsit.
Dia 6
La primera visita turística que fem és a Gammelstad (Suècia). És un poblat de casetes vermelles construïdes al voltant d’una església que és Patrimoni de la Unesco. Visitem el poblet, però no l'església perquè avui és l’últim dia d’escola i hi fan una festa de final de curs.
Dinem a Haparanda, l’últim poble de Suècia i quan acabem a 2/4 de 3, creuem un riu i entrem a Finlàndia i ja són 2/4 de 4.
Continuem cap a Rovaniemi, fins a la casa de Santa Claus: ho veiem tot, fem compres, passem la ratlla del cercle polar àrtic (paral·lel 66) i ens fem la foto amb el Pare Noel.
Passem la nit a la zona d’autocaravanes del mateix recinte.
Continuem cap a Rovaniemi, fins a la casa de Santa Claus: ho veiem tot, fem compres, passem la ratlla del cercle polar àrtic (paral·lel 66) i ens fem la foto amb el Pare Noel.
Passem la nit a la zona d’autocaravanes del mateix recinte.
Poblat de Gammelstad, Suècia
Centre comercial i casa del Pare Noel, Rovaniemi (Finlàndia)
Ratlla del cercle polar àrtic, Rovaniemi (Finlàndia)
Aparcament del cercle polar àrtic, Rovaniemi (Finlàndia)
Dia 7
Reprenem la ruta cap al nord: passem per Ivalo i per Inari, encara a Finlàndia. La carretera E75 és lenta però això ens permet veure el paisatge que cada vegada esdevé més feréstec (però molt bonic!)
Després de dinar a la vora d’un llac, agafem la carretera 92 que ens porta cap a Noruega i ja veiem el primer cartell anunciant el Cap Nord. Aquesta carretera encara és més estreta amb molts canvis de rasant i obres en alguns trams. Per primera vegada, veiem neu i rens molt a prop.
A les 14’40 entrem a Noruega i continuem fins a Karasjok, que és la capital dels sami (o lapons) de Noruega. Paguem i reservem l’última plaça amb electricitat al càmping i anem fins al poble a visitar el museu sami.
Carretera de Finlàndia
Un dels quasi 200.000 llacs de Finlàndia
Ja estem ben encarats cap al Cap Nord
Carretera 92 en direcció a Noruega
Dia 8
Abans de reprendre el camí, tornem a passar un moment pel poble per veure un mercat d’estiu que ens havien recomanat al càmping.
Després enfilem ja cap al Cap Nord, aturant-nos moltes vegades perquè el paisatge és increïblement bonic. Voregem molta estona un fiord i veiem neu i rens. Parem a Kamoyvaer, una petita vila amb un port de pescadors encantador. Fem un cafè a l’hotel Arran i l’amo no ens el cobra.
Una de les múltiples parades per admirar el paisatge (Noruega)
Rens a peu de carretera (Noruega)
El port pescador de Kamoyvaer, molt a prop del Cap Nord (Noruega)
A les 16’10 arribem al Cap Nord: paguem l’entrada al pàrquing i col·loquem l’autocaravana a primera fila. Visitem l’exterior i després l’interior: pel·lícula, galeries, botigues, estafeta de correus, etc. Des de Piera (Catalunya), hem trigat 8 dies, 4.800 km i 59 hores de conducció. I en ple mes de juny, tenim una temperatura de 4º.
Cap a mitjanit, intentem veure com el sol no es pon, però hi ha alguns núvols i no es veu prou bé.
Ja hi som!
Penya-segat i la famosa bola del món. Cap Nord (Noruega)
Bola del món, Cap Nord (Noruega)
Sol de mitjanit al Cap Nord (Noruega)
Dia 9
Ens despertem amb el cel ben ras, hi ha una claror espectacular. Fem un tomb pels voltants: bola del món, penya-segats, monuments i memorials diversos, etc.
Després, tornem a la carretera, sempre cap al sud. A partir d’ara, comencem a tornar perquè ja no podem anar més al nord!
De camí cap a Alta, trobem molta neu en passar un port de muntanya de 385m d’alçada!.
A Alta visitem el museu dels gravats rupestres, ens plou tota l’estona però el passeig pel bosc és molt bonic.
A Alta visitem el museu dels gravats rupestres, ens plou tota l’estona però el passeig pel bosc és molt bonic.
Continuem -tota l’estona sota la pluja- en direcció a Tromso i ens aturem a dormir a Burfjord en el pàrquing d’un COOP.
Paisatge pels voltants del Cap Nord (Noruega)
El Cap Nord està en una illa i per arribar-hi cal passar un túnel sota el mar de quasi 7km
En una parada al costat de la carretera, se'ns apropen uns rens (Noruega)
Gravats al Museu d'Alta (Noruega)
Passarel·la del Museu d'Alta (Noruega)
Dia 10
A 2/4 de 9 ja som a la carretera, avui hem d’arribar fins a Tromso. Anem per una carretera que ressegueix els fiords i quan s'ha de passar de l’un a l’altre, la carretera s’enfila fins a uns 300-400 metres i per tant torna a estar tot nevat.
Fem una drecera amb dos ferris, l’un a les 11:40 a Olderdalen –> Lyngseidet (40 minuts) i l’altre Svensby –> Breivikeidet (20 minuts).
Dinem i cap a les 3 arribem al càmping de Tromso. Paguem, reservem i anem a veure la ciutat. Veiem la catedral Àrtica del 1965, la biblioteca, l’ajuntament, els carrers comercials, el port, etc. De cop es posa a ploure fort i entrem en un COOP i, oh sorpresa!, ens mengem un frànkfurt boníssim.
Després agafem l’autocaravana i anem fins a l’antiga fàbrica de cervesa Mack, ara només hi queda una botiga. Hi tenen molts productes diferents i en diferents formats.
Tornem al càmping i preparem la ruta per l’endemà.
Vista de la ciutat de Tromso
Catedral de l'Àrtic, Tromso
Mont Fjellheisen des del càmping Tromso.
Dia 11
Sortim del càmping de Tromso abans de les 9, just a temps per arribar a les 9 al Museu Polar. Molt interessant, una experiència una mica macabra, fins i tot, per tal com explicava les maneres de matar óssos, foques, morses i altres animals àrtics. Fins i tot hi havia una mena de rànquing que va guanyar un home que havia caçat 713 óssos en un any, tot un heroi nacional!.
Després, carretera i carretera cap a Svolvaer. Pel camí, parem a dinar en un pàrquing de la carretera al costat d’un riu.
Més tard, parem a passar la nit en un apartat de la carretera, a Myrland, que és a uns 40 km abans d'arribar a Svolvaer, capital de les illes Lofoten.
Paisatges espectaculars del nord de Noruega
De ponts, túnels i ferris te'n trobes a tot arreu de Noruega
La carretera E10 travessa de punta a punta les illes Lofoten
Myrland, prop de Svolvaer
Dia 12
Hem anat a Svolvaer, a l'oficina de turisme, hem comprat un mapa de les illes Lofoten, que ens és molt útil perquè està molt detallat.
Hem pres un cafè, hem fet un tomb pel poble i hem anat a Kabelvag. Un poblet preciós amb un port. Hem dinat en un pub, per primera vegada ho hem fet fora de l’autocaravana. Hem menjat unes amanides completíssimes.
Hem visitat el museu de les Lofoten, és un recinte amb diversos edificis de fusta, havien estat cases de pescadors fins al 1976. Molt interessant i molt ben explicat, l’entorn molt bé també.
Port de Svolvaer
Fins i tot els caps de bacallà s'aprofiten a Svolvaer
Kabelvag
Una de les casetes del museu de les Lofoten, prop de Kabelvag
Després hem anat a Henningsvaer, un poblet molt turístic i les cases no tan maques. Hi hem estat força estona, hem vist de prop un assecador de bacallans. El poble en sí no ens ha emocionat, en canvi la carretereta estreta per arribar-hi era preciosa. Hem passat per una platja de sorra blanca i aigua turquesa.
Hem avançat una mica més per l’E10 i abans de creuar un pont enorme, en un pàrquing, ens hem instal·lat per passar-hi la nit.
Henningsvaer
Assecador de bacallans, Henningsvaer
Platja de Rorvikstranda, a la carretera de Henningsvaer
Dia 13
La primera parada la fem al Museu Víking de les Lofoten, a Bostad. Consta d’un edifici de recepció, la reconstrucció d’una casa vikinga (80 metres de llarg x 10 d’ample) i un entorn de ruïnes diverses. Una noia espanyola ens fa tota l’explicació en anglès i l’entenem força bé.
Continuem baixant pe l’E10 fins a Nusfjord. És un poblet de pescadors molt maco en una cala petitona. Cases vermelles sobre l’aigua. Volíem dinar de plat a l’únic restaurant però ens diuen que està tancat. Després descobrim que el tenien tot reservat per a un grup de creueristes. Dinem en un cafè del mateix local: una sopa de peix i dues hamburgueses, excessiu. La sopa era boníssima.
Museu Víking de les Lofoten, Bostad
Nusfjord
Nusfjord
Retrobem de nou l’E10 i arribem a les famoses platges de sorra blanca. Parem a la primera que trobem que és Flakstad. Com que havíem dit que ens hi banyaríem, hem hagut de complir la promesa. Ens hi hem mullat els peus i ens hem congelat. La temperatura ambient era de 13º i la de l’aigua no m’ho vull ni imaginar.
Passem per Hannoya i Reine: encantador i arribem fins al càmping de Moskenes. Ens hi instal·lem i anem a fer un tomb per estirar les cames.
Preguntem els horaris dels ferris de l’endemà per anar a Bodo, al continent.
La platja de Flakstad
La platja de Flakstad
Vista general de Moskenes
Dia 14
Avui hem de deixar enrere les illes Lofoten i tornar al continent. Hi ha un ferri des de Moskenes fins a Bodo. Decidim agafar el de les 11 i així tenim temps de fer una visita ràpida a Ä.
És un poblet petit, en un fiord, amb casetes vermelles penjades sobre les roques i el mar. Hem comprat unes pastes de canyella en una "bakeri" molt antiga i després hem tornat al port de Moskenes a fer cua per agafar el ferri de les 11.
Quasi a les 3 de la tarda hem arribat a Bodo, hem anat a veure els remolins d’aigua de Saltstraumen i hem tirat avall cap a Mo i Rana. Però no hi arribem perquè al passar pel paral·lel 66 ens aturem al Centre comercial del Cercle Àrtic i, després de fer-hi algunes compres, decidim passar-hi la nit. Tot està ple de neu i tornem a tenir fred (temperatura exterior 6º)
Rètol del poble Ä
Casetes d'Ä
Entrant al ferri Moskenes -> Bodo
Adéu a les illes Lofoten
Centre comercial del Cercle Àrtic de Noruega
Capvespre al Centre del Cercle Àrtic, Noruega
Dia 15
Avui toca fer carretera, hem de baixar fins a Trondheim, però ja hem après que a les carreteres noruegues sempre hi fan obres. Ens quedem encallats 15 o 20 minuts en unes obres d’eixamplament.
Després, volem anar a veure la gruta Gronligrotten, hi arribem bé però només obren de 12:00 a 16:00 i tot just són les 10:15. Decidim no esperar-nos.
Més tard, ens aturem a dinar en un salt d’aigua que es diu Laksfossen, impressionant!. Dinem a l’autocaravana i prenem el cafè amb pastís de xocolata al bar de la recepció.
Continuem baixant per l’E6 per anar a veure uns gravats prehistòrics: Bolareinen. Caminem pel mig del bosc on hi ha tot de rètols informant dels animals que hi podem trobar: óssos, guineus, esquirols, cabirols, etc. No cal dir que no en veiem cap!.
Continuem cap a Steinkjer i busquem un lloc per passar la nit, trobem un reservat a la carretera davant mateix del llac.
Cascada de Laksfossen, Noruega
Gravats prehistòrics de Bolareinen, Noruega
Apartat de la carretera, prop de Steinkjer. Noruega
Dia 16
La primera parada del dia la fem a Stiklestad. És un recinte en què hi ha una església on va morir el rei Olaf al 1030. També hi ha un museu a l'aire lliure de cases i edificis portats de diferents llocs de Noruega i reconstruïts aquí. Entorn molt agradable i acollidor.Ens esperem fins a les 11 que és l'hora d’obertura de l’església i, oh sorpresa!, és el dia en què bategen els nounats de la comunitat. Hi ha 5 o 6 nens per batejar i les famílies van molt mudades. Hi ha una mare que porta un vestit tradicional. L’oficiant és una «capellana».
Accés al museu de Stiklestad, Noruega
Edificis del recinte del museu de Stiklestad, Noruega
Església parroquial de Stiklestad, Noruega
Continuem camí cap a Trondheim, anem directes al càmping Flakk, on paguem i reservem. Tornem a la ciutat i visitem el museu episcopal (joies de la corona i restes arqueològiques) i la catedral. Pugem 172 esglaons fins a la torre i tenim vistes de tota la ciutat.
Després fem un tomb i tornem al càmping.
Façana de la catedral de Trondheim, Noruega
Vistes de Trondheim des de les terrasses de la catedral, Noruega
Vista dels antics magatzems comercials, avui vivendes i oficines, Trondheim. Noruega
Dia 17
Tornem a Trondheim amb calma perquè volem anar al «mercat del peix» que obre a les 10. De mercat, res de res. Simplement una botiga on hi venen tan peix cru com guisat i només hi trobem salmó, bacallà i alguna altra cosa com arengs. Fa un fred que pela (9º amb pluja i vent) i de seguida agafem la carretera cap a Kristiansund.
L’E39 hi ha un moment que queda tallada i hem d’agafar un ferri (20 minuts de trajecte). Kristiansund ens agrada molt, la part vella, que són quatre cases i prou.
Després continuem cap a l’illa Averoya que és on comença la famosa carretera de l’Atlàntic. Agafem la carretera comarcal 247 que voreja la costa sud de l’illa.
Ens quedem a dormir a Kvernes, al pàrquing de l'església.
El "mercat del peix" de Trondheim, Noruega
Kristiansund, Noruega
Kristiansund, Noruega
Església de fusta de Kvernes, Noruega
L'arc de Sant Martí a Kvernes, Noruega
Aparcament de l'església de Kvernes, Noruega
Dia 18
Hem començat el dia fent la carretera de l’Atlàntic. És impressionant, fins i tot amb el mar ben pla. La carretera salta d’illa en illa a base de ponts, les vistes són magnífiques i està preparat per al turisme amb miradors i passarel·les.Hem passat de llarg de Molde, hem agafat un ferri i hem arribat a Andalsnes. És una vila al fons del fiord, hi hem dinat.
La carretera de l'Atlàntic, Averoy. Noruega
La carretera de l'Atlàntic, Averoy. Noruega
Una passarel·la per als turistes, Averoy. Noruega
Després hem anat a buscar la carretera dels Trolls que s’enfila al fons d’una vall amb 11 revolts paella fins arribar a un altiplà des d’on cau un enorme salt d’aigua fins al fons de la vall. Hi ha uns miradors esplèndids, i un centre comercial.
La carretera dels Trolls, Andalsnes. Noruega
Últim tram de la carretera dels Trolls, Andalsnes. Noruega
Senyal de troll. Carretera dels Trolls, Noruega
Hem continuat la ruta cap a Geiranger, hem tornat a agafar un ferri i hem baixat per la carretera d’Ornevegen que també a base de molts revolts paella ens ha deixat a nivell de mar.
El fiord de Geiranger és impressionant, busquem un lloc per acampar i hi passem la nit.
Geiranger, Noruega
Geiranger, Noruega
Dia 19
Avui, a les 09:30, ens hem embarcat en un ferri turístic entre Geiranger i Hellesylt. La gràcia del viatge és que et porta durant una hora pel fiord de Geiranger que és patrimoni de la Unesco. De les parets altíssimes i verticals cauen grans quantitats d’aigua.
Després hem agafat carreteres i carreteretes resseguint fiords i més fiords, pujant i baixant ports de muntanya.
A Loen hem agafat el telefèric que supera 990 metres de desnivell en uns 5 minuts. Des de dalt, hi ha una vista espectacular de 180º, es veuen 3 fiords i un munt de cims nevats i glaceres. Decidim quedar-nos-hi a dinar, tot i que és car, per les magnífiques vistes del menjador–mirador.
Re-emprenem el viatge per més carreteretes i fiords i ports fins que quan decidim buscar càmping no n'hi ha cap en el nostre itinerari. Com que ja havíem omplert i buidat aigües, finalment ens aturem en una zona de descans de la carretera 13, pocs quilòmetres abans de Balestrand.
Fiord de Geiranger, Noruega
Una de les cascades del fiord de Geiranger, Noruega
Fiord de Geiranger, Noruega
Vista panoràmica des del mirador de Loen, Noruega
Apartat de la carretera, a la vora del Sognefjord, a prop de Balestrand, Noruega
Dia 20
Hem continuat per la carretera turística 55 que voreja el famós fiord de somni o Sognefjord. És molt gran i ample (diuen que també molt fondo) però no és ni la meitat de bonic que el de Geiranger.
Abans de travessar un túnel de 8 km ens hem hagut d’esperar 50 minuts que l’obrissin, per obres. Hem tingut temps de fer un cafè. Després hem agafat un ferri entre Lavik i Oppedal i hem continuat per l’E39 fins a Bergen.
Hem arribat al càmping de Bergen, ens hi hem instal·lat i hem anat a Bergen en bus. Pel camí fins a la parada del bus, hem perdut un bitllet de 100NOK (uns 10 euros) que teníem preparat per pagar els bitllets del bus. A més, en comptes d’agafar el 320 hem agafat el 301, hem baixat a una altra parada i hem esperat el 320. A l’arribar a Bergen no trobàvem el centre amb les cases de colors però després de caminar i voltar ja les hem trobades. Hem vist el mercat del peix i hem tornat amb bus al càmping.
No sempre surten bé les coses!
Carretera tallada! (cotxe capdavanter, segueix-me), Noruega
Barri de cases antigues de Bergen, Noruega
Dia 21
Avui no hem conduït, hem estat tot el dia a Bergen, anar i tornar amb bus.
Primer de tot hem anat al KODE3, on hi ha una important col·lecció d’Edward Munch. Un col·leccionista noruec de primers del s.XX va comprar molts quadres, entre els quals una bona col·lecció de Munch.
Després hem anat a la catedral però estava tota en obres i tancada a les visites.
Llavors hem anat per uns carrers molt bonics, amb cases unifamiliars arreglades fins a Mariekirke, església dedicada a Santa Maria. Romànica, amb retaule i púlpit barrocs. Una autèntica meravella.
Hem anat a dinar a un restaurant casolà que recomana la guia. Hem menjat un plat de formatges noruecs, un plat de coll de ren estofat i un plat de bacallà marinat, tot amb puré i verdures, boníssim.
Després hem pujat fins a l’església de St. Joan (Johanneskirken), edifici de totxo però el sostre de fusta. Hem tornat al centre, mirant i entrant a les botigues.
Hem visitat el curiós museu hanseàtic que té la gràcia que està en dues cases de fusta originals amb mobiliari i altres objectes també originals.
Hem pres un cafè al mateix museu, hem tornat a passejar per les cases de Bryggen i, finalment ja cansats, hem agafat el 320 per tornar al càmping.
Les cases del Bryggen, Patrimoni de la Humanitat. Bergen. Noruega
Església de Santa Maria (Mariakirken), Bergen. Noruega
Església de Sant Joan (Johanneskirken), Bergen. Noruega
Museu Hanseàtic (Det Hanseatiske Museum), Bergen. Noruega
Museu Kode 3, Bergen. Noruega
Dia 22
Avui hem fet dia de carreteres, fiords, salts d’aigua, més carreteres....
Hem sortit del càmping de Bergen per l’E16 cap a Voss (molts túnels), després hem agafat la 13 amb un túnel llarguíssim amb rotonda a dintre inclosa, un pont llarguíssim i altíssim i després un altre túnel amb rotonda.
Hem baixat per la 13 vorejant el fiord Sorfjorden per una carretera que de vegades era estreta i de vegades molt estreta i altres estones en obres, sense asfalt. Hem arribat a la cascada de Latefossen: un espectacle d’aigua amb dues baixades que s’uneixen al riu que passa perpendicular. Com que ja estàvem farts de corbes i estretors hem agafat l’E136 i hem pogut veure un altre salt d’aigua: Langfossen. Aquest donava directament al fiord. Després hem enllaçat amb l’E39 que baixa directament de Bergen, hem agafat un ferri i hem fet dos túnels submarins (descens del 8% a tota llet i pujada igual).
Ens hem quedat a dormir a l’aparcament del ferri que surt del poble de Mekjarvik, a prop de Stavanger.
Cascada de Latefossen, Skare. Noruega
Un descans per fer un cafè. Noruega
Cascada de Langfossen, Fjaera. Noruega
Dia 23
Sortim de l’aparcament del ferri en direcció a Stavanger. Aparquem sense dificultat en un carrer així que entrem a la ciutat. Com que és diumenge no es paga i no cal patir.
Comencem la visita pel barri vell o GamleStavanger. Són tot cases de fusta blanques amb moltes flors i llambordes als carrers. Fa una mica de pendent i plovisqueja.
A les 10 en punt comencem la visita al museu de la conserva (HermetikMuseum). És una antiga conservera de sardines en què s’han mantingut perfectament tots els elements i processos d’enllaunat. Com que és primer diumenge de mes, fan el procés de fumat de les sardines seguint el sistema clàssic. En tastem unes quantes i estan genials.
Després baixem a la catedral però hi estan fent un ofici i no ens hi deixen entrar. Ho aprofitem per fer un cafè. L’església és molt curiosa perquè una part de la nau és romànica i l’altra gòtica, els estils no estan sobreposats, sinó un a continuació de l’altre.
Anem a dinar a un restaurant que recomanava la guia: ho encertem al 100%. Mengem salmó amb salsa i patates i macarrons amb trossos de salmó, bacallà i gambetes tot banyat amb una salsa de peix molt bona. Ho completem amb un pastís de formatge.
Continua plovent i anem a buscar l’autocaravana. Anem en direcció Egersund, que té també un barri de cases de fusta antigues. Després continuem per la 44 fins que trobem un aparcament davant del mar amb unes vistes fantàstiques. És a Stapnes (entre Egersund i Hange).
Barri vell de Stavanger (Gamle Stavanger). Noruega
Barri vell de Stavanger (Gamle Stavanger). Noruega
Cases del port de Stavanger. Noruega
Les dues fases de la catedral de Stavanger. Noruega
Interior de la catedral de Stavanger, Noruega
Museu de la conserva de peix de Stavanger (HermetikkMuseum), Noruega
Nit a Stapnes, Noruega
Dia 24
Continuem per la carretera 44 fins a Songdalstrand on també hi ha cases de fusta alineades al carrer per una banda i al riu per l’altra. Prenem un dels cafès més cars al Kultur Hotel. La carretera -molt estreta- va passant per petits ports o collades i de cop baixa fins a un fiord i després torna a pujar......
Dinem en un aparcament de l’E39 que reprenem més tard, sota la pluja.
Finalment, arribem a Lindesness Camping, a tan sols 3 km del far de Lindesness. És petit i acollidor però no té platja com assegurava la guia.
Com que el senyal de wifi és molt bo, aprofitem per veure uns capítols en estríming.
Songdalstrand, Noruega
Està clar per qui és l'aparcament? Songdalstrand, Noruega
La "platja" del càmping de Lindesnes, Noruega
Vistes des del càmping Lindesnes, Noruega
Dia 25
Hem anat directes cap al far de Lindesness. És el més al sud de Noruega i està a 2518 km del Cap Nord, d'on venim. Hi ha diferents edificis i grutes construïdes pels alemanys durant la 2a Guerra Mundial que es poden visitar. Hi ha una mica de museu que explica que aquest va ser el primer far de Noruega al s.XVII. Hem entrat a totes les casetes i grutes i hem pujat fins a dalt de tot del far. Vistes esplèndides i un fort vent.
Volíem anar a una platja en concret però no l’hem trobada. Hem dinat a Spangereid que és a 9 km del càmping i ens hem ficat en un aparcament al costat d’un fiord on la gent hi anava a pescar i a navegar amb barca.
Després ens hem mogut un parell de quilòmetres i sí, hem trobat la platja de sorra molt fina i ens hem banyat.
Hem tornat al càmping i ja està, dia tranquil!.
Far de Lindesnes, Noruega
De Lindesnes al Cap Nord 2518km, Lindesnes. Noruega
Petit port de Spangereid, Noruega
Dia 26
Sortim del càmping de Lindesness cap a Kristiansand.
Comprem menjar en un súper i entrem a la ciutat. Busquem una botiga on ens retornen els diners de l’IVA (Tax Free) dels productes que hem comprat. Fem un tomb pel carrer comercial i després ja anem cap al port perquè hi hem de ser mínim 1 hora abans.
Embarquem de seguida al ferri que ens portarà a Hirtshals (Dinamarca). Dinem a bord en un bufet lliure molt complet per 205DKK (uns 27 euros), amb begudes i cafès inclosos.
Així que baixem a terra, enfilem l’autopista E39 i E45 en direcció sud, cap a Alemanya. Quants dies sense córrer! Quants dies sense fer una recta!
Finalment, ens quedem a dormir en una àrea de servei a prop de la frontera, a Ustrup (Dinamarca).
Tapa de claveguera a Kristiansand, Noruega
Mapa de navegació del ferri Kristiandand (N) -> Hirtshals (DK)
Estela del ferri Kristiandand (N) -> Hirtshals (DK)
Dia 27
Avui hem esmorzat a la cafeteria de l'àrea de servei on hem dormit. Després, hem agafat l’autopista, hem entrat a Alemanya -absolutament cap control- i hem prosseguit cap a Hamburg.
Volíem anar a veure una maqueta de trens enorme (Miniatur Wunderland) que hi ha a Hamburg, però dintre de la ciutat hem començat a trobar-nos carrers tallats per la policia i grans embussos. Després d’una bona estona sense aconseguir arribar-hi, hem sabut pel whatsapp de la família que hi havia una reunió del G20 i, per tant, hem decidit deixar-ho córrer. Hem agafat un carrer que ens ha semblat important en direcció totalment contrària fins que hem trobat els cartells de l’autopista que ens interessava.
Hem aconseguit agafar de nou l’autopista fins que hem decidit sortir-ne i hem anat a Alsfeld (Alemanya), en un aparcament d’autocaravanes, on per un preu mòdic t’hi pots quedar 24 hores.
Pancarta contra el G20, Hamburg. Alemanya
Alsfeld, Alemanya
Zona AC d'Alsfeld, Alemanya
Dia 28
Hem entrat a peu a Alsfeld a fer el turista. Una vila petita, molt agradable, amb les típiques cases amb estructura de fusta i totxos o adob.
Després hem agafat l’autopista i tirant milles. Hem trobat obres mil, hem parat a dinar en un apartat de l’autopista, calor molta calor i hem continuat cap al sud.
Hem entrat a França, hem passat Mulhouse i hem parat a Besançon, en un pàrquing al peu de la muralla de la "cité". Continua fent molta calor! Vive la France!
El riu Doubs passant per Besançon, França
Dia 29
Avui no hi ha gaire res per explicar. Abans de posar-nos a la carretera hem fet benzina i hem comprat aigua. Després, autopista, autopista i més autopista.
Des de Lió fins a Orange, per l’anomenada «autoroute du soleil» molts embussos per saturació. Alguna topada, algun cotxe espatllat i molta calor (hem arribat fins a 37º).
Busquem i trobem el càmping Saint Christol a Pesenàs (Pézenas). És un poble molt maco que coneixem de quan anàvem al Cap d’Agde. Hi ha piscina i, òbviament, ens hi banyem.
Per primera i única vegada, hem obert el tendall de l'autocaravana. Càmping Saint Christol, Pézenas. França
Dia 30
Abans de sortir del càmping, omplim l’autocaravana d’aigua i la buidem d’aigües grises i negres. Ja és l’última vegada que farem aquestes operacions.
Agafem l’autopista fins a Girona i després fins a la Costa Brava.
Dinem i a la tarda fem brigada de neteja: fem les maletes, recollim el menjar i netegem a fons l’autocaravana.
Dormim en un llit de debò!
Dia 31
Sortim de la Costa Brava cap a Piera. Hi arribem a les 12:30. Buidem l'autocaravana, carreguem el nostre cotxe, passem comptes i tornem a Barcelona.
31 dies
11.000 km
10,5l/100 km
69 km/hora de mitjana
158 hores totals de conducció
En blau, viatge d'anada. En vermell, viatge de tornada
Avís sobre els enllaços:
Els enllaços a webs externes són merament informatius, no estan patrocinats i no ens en lucrem.