-> 2 persones
-> 21 dies
-> Vols directes Barcelona - Edimburg i Edimburg - Barcelona
-> Cotxe de lloguer
-> Estades a hotels i cases rurals o B&B
-> maig / juny 2019
Dia 1
Vol Barcelona - Edimburg, de tarda-vespre molt tranquil, no es mou gens. Aterrem 10 minuts abans de les 9, o de 8 segons l’hora local.
Les maletes surten de seguida, el control de passaports també ràpid, trobem la parada de bus bé i agafem el 100 fins al centre, a la parada Princess St.
A l’hotel d'Edimburg, que és en un pis, no hi ha ascensor però al fer la reserva ja ho sabíem. L’habitació una mica petita però maca i ben decorada.
Dia 2
Esmorzem al restaurant que hi ha als baixos de l’edifici. Ens van donar uns tiquets bescanviables per l’esmorzar, perquè l'hotel és molt petit i no tenen servei de menjador.
Anem caminant fins al castell d’Edimburg, lògicament a dalt d’un turó. Veiem la ciutat en totes direccions. Visitem diverses dependències: presó, sala gran, capella Sta. Margarida, etc.
Després baixem per la Royal Mile (que es diu així perquè fa 1 milla escocesa de llarg), és el carrer principal de la ciutat amb tots els edificis nobles i esglésies a banda i banda del carrer. Visitem: Glad Stones’Land (casa d’un ric comerciant), St. Giles Cathedral, Canongate (la continuació de Royal Mile), hem passat pel passatge Anchor Close, el Parlament Escocès. També volíem veure el Holyrood Palace però avui estava tancat a les visites.
De tornada a peu cap a l’hotel encara hem tingut temps de passar pel cementiri de New Carlton i l’extrem de Princess St.. Hem berenat una xocolata a Hotel Chocolate i hem comprat unes amanides del COOP per sopar a l'hotel.
Castell d'Edimburg, Escòcia
Victoria St., Edimburg. Escòcia
St Giles' Cathedral, Edimburg. Escòcia
Parlament d'Escòcia (dissenyat per Enric Miralles), Edimburg. Escòcia
Monument a Walter Scott, Edimburg. Escòcia
Dia 3
Després d’esmorzar, agafem el bus 11 fins a Ocean Terminal per visitar el vaixell «Britannia» que havia sigut el vaixell oficial i residència de la reina Isabel II entre 1953 i 1999. Ens hi estem una bona estona, fins i tot hi fem un cafè a la zona noble. El centre comercial adjacent no té cap interès.
Aleshores, anem amb autobús fins al museu Scottish National Museum of Art. En realitat, són 2 edificis separats. En el ONE hi ha una cafeteria excel·lent on dinem per poques lliures. Veiem unes galeries amb obres del s.XX. Anem a l’altre edifici, el TWO i hi ha una exposició del Warhol. Poca obra però ben cronografiada i contextualitzada. Fem un cafè a la cafeteria i tornem amb un altre autobús cap al centre.
Fem un tomb pels carrers comercials a prop de l’hotel i ens retirem.
El "Britannia", a Edimburg. Escòcia
Cafè a bord del "Britannia", Edimburg. Escòcia
El Rolls Royce a bord del "Britannia", Edimburg. Escòcia
Scottish National Gallery of Modern Art (edifici ONE), Edimburg. Escòcia
Dia 4
Agafem l’autobús 100 cap a l’aeroport per recollir el cotxe de lloguer que teníem reservat. Anem cap al castell de Stirling, a poc a poc i vigilant les rotondes i encreuaments (conducció per l'esquerra, volant a la dreta i canvi de marxes amb la mà esquerra!)
Visitem el castell i ens decep una mica. Les sales van ser restaurades al 2011 i estava tot nou, els colors de cromo. Però les sales i els edificis molt bonics. Comença a ploure i ja no ho deixarà de fer en tot el dia.
Anem a Culross que és un poblet a la vora del mar i es conserva molt bé des del s.XVIII. S’hi han rodat algunes escenes d’Outlander. Pugem fins a l’abadia en ruïnes i després baixem fins al mar, on hi una passarel·la una mica relliscosa per la pluja.
Continuem per la carretera més propera a la costa, però el mar no el veiem quasi bé mai. Parem a Crail que diuen que té un port molt bonic (potser era la pluja, però no n’hi ha per tant...)
Després hem continuat cap a St. Andrews, hem vist la catedral en ruïnes i el port.
Finalment, hem arribat a l’hotel de Dundee, hem sopat i a descansar!
Exterior del castell de Stirling, Escòcia
Exterior del castell de Stirling, Escòcia
Culross, Escòcia
Passarel·la relliscosa del port de Culross, Escòcia
Ruïnes de la catedral de St. Andrews, Escòcia
Dia 5
En primer lloc, visitem el V&A Museum a Dundee. Quan hi vam ser, feia pocs mesos que l'havien inaugurat. És un edifici espectacular en forma de vaixell, a la vora del riu Tay. Hi ha una exposició interessant sobre la història del disseny escocès, està bé però al final és una mica un poti-poti.
Visitem també, just al costat, el vaixell Discovery que a finals del s.XIX va fer una expedició al Pol Sud. Abans d’entrar-hi hi ha una exposició molt completa sobre la construcció del vaixell, els preparatius de l’expedició, la tripulació, etc.
Després, agafem el cotxe i anem a Perth. Dinem i fem un tomb per la població. Continuem cap a Blairgowrie que és una zona on hi conreen maduixes. Parem en un quiosc, en comprem i també hi fem un cafè.
La següent etapa és Alyth: un poblet petitó al voltant d’un riu i amb molts ponts de postal per creuar.
Tornem a Dundee, pugem a Dundee Law que és un turó al darrere de la ciutat amb unes vistes fantàstiques. Baixem cap a l'hotel i fem un tomb per la ciutat però està tot tancat (és diumenge) i fa vent i fred.
V & A Museum, Dundee. Escòcia
Vaixell "Discovery", Dundee. Escòcia
The Pack Bridge, Alyth. Escòcia
Vista general de Dundee des de Dundee Law, Escòcia
Dia 6
Primer de tot hem anat a veure les pedres pictes d’Aberlemno. Són unes pedres verticals d’uns 2 metres d’alçada esculpides pel davant i pel darrere i estan en un entorn bucòlic al mig del camp.
Després hem anat al castell de Dunnotar. Està situat en una petita península i és espectacular, una passada! Ens ha plogut, ha pedregat i feia fred però així i tot, ens ha agradat molt l’entorn, ho tenien tot molt ben posat.
Després hem anat a dinar a la platja de Stonehaven, en un petit restaurant davant la platja, molt bé.
Hem tirat cap a l'interior, obviant Aberdeen, i hem visitat un museu de cotxes i motos a Alford (Grampian Transport Museum). Té una col·lecció imponent de cotxes, motos, camions, bicicletes i fins i tot una locomotora de vapor. Com que era d’hora per anar a l’hotel, hem anat al pub The Grouse Inn que té una selecció de centenars de whiskies. N’he tastat un a l'atzar que m’ha semblat excel·lent.
Finalment, hem arribat a Huntly, hem posat benzina al cotxe i ens hem comprat sopar. Avui dormim en un castell (per primera i única vegada durant el viatge). L’habitació és com una suite, tenia dormitori, saleta i bany.
Una de les pedres pictes d'Aberlemno, Escòcia
El castell de Dunnotar, Escòcia
Família de xais, Escòcia
Huntly Castle Hotel, Escòcia
Dia 7
Avui volíem fer la ruta de les destil·leries però les coses no sempre surten bé.
Per anar de Huntly a Aberlour, en teoria no hi ha més de mitja hora (20 milles, uns 32 km) però un tram de la carretera estava tallat i hem hagut de fer una marrada de 40 minuts, 25 milles més!
Arribats a Aberlour, hem passejat per la vora del riu Spey l'aigua del qual és la base dels whiskies de la zona, hem visitat i comprat galetes a la fàbrica Walkers i després hem tirat cap a Aviemore. Hem dinat una sopa i un entrepà i ens hem endinsat en el Parc dels Cairngorms. Hem fet tota la volta a peu (2h 15m) pel llac An Eilien.
Després hem anat a Inverness i com que era d'hora hem vist el Victorian Market. Després, ja cap a l’hotel i a sopar.
El riu Spey passant per Aberlour, Escòcia
El llac An Eilein a Rothiemurchus, dins del Cairngorms National Park. Escòcia
El llac An Eilein a Rothiemurchus, dins del Cairngorms National Park. Escòcia
Accés al bosc de Rothiemurchus, dins del Cairngorms National Park. Escòcia
Dia 8
Avui hem fet la volta completa al llac Ness, seguint un itinerari de la guia i no, no hem vist el monstre!
Hem començat al poblet d’estiueig Beauly, després Glen Affric que és una vall preciosa uns quilòmetres al nord-oest del Llac Ness, el castell de Urquhart a la vora del llac Ness i, finalment, Fort Augustus a l'extrem sud del Llac Ness (hi hem trobat molta gent, cotxes i autocars). Aquesta població és molt turística perquè és la població més important del Llac Ness i perquè té una zona de rescloses que permet la navegació pel Canal de Caledònia.
Hem dinat un fish & chips amb molt d’arrebossat i un pèl oliós que hem comprat en un quiosc. Hem vist uns vaixells passant per les rescloses.
Després, ja per l’altra riba del llac de retorn a Inverness, hem parat per veure les cascades Falls of Foyer. Hem passat per uns paratges molt macos i molt diferents: des del costat del llac amb arbres de ribera fins a vegetació de muntanya (pins i avets) i d’alta muntanya (arbustos).
Un cop a Inverness hem vist la catedral de Sant Andreu (St. Andrew Cathedral) i hem passejat per la vora del riu Ness, que és el desguàs del llac cap al mar.
Hem comprat una mica de sopar i cap a l’hotel a Inverrness.
Ruïnes del castell d'Urquhart a la riba del Llac Ness, Escòcia
Rescloses Llac Ness - Canal de Caledònia a Fort Augustus, Escòcia
Catedral de Sant Andrew, Inverness. Escòcia
Riu Ness, Inverness. Escòcia
Dia 9
Sortim abans de les 9 d’Inverness plovent. Anem en direcció nord i comencem a seguir la ruta de les 500 milles (NC500), que és la carretera que fa tota la volta a l'extrem nord d'Escòcia (Highlands). Els propers dies anirem fent aquesta carretera, entre d'altres motius perquè no hi ha alternativa. La fem en sentit horari invers, és a dir pujant per l'est, continuant pel nord i baixant per l'oest.
La primera parada és per veure un poblet que es diu Portmahomack. Té una platja immensa i casetes de colors. Després tornem enrere a buscar de nou la carretera A9 i continuem direcció nord, ens aturem un moment a Dornoch i fem un cafè al Luigi.
Així que anàvem més al nord, ha anat canviant el paisatge: vegetació baixa, sense arbres, grans extensions de prats amb vaques i xais. Cap a l’est, dins del mar, es veien les plataformes petrolieres i molins de vent.
Hem arribat a Wick, hem buscat el Wick Heritage Museum i hem dinat al costat en un lloc que havies d’encarregar i pagar el menjar a la barra i després seure. Nosaltres hem anat a seure directament i vinga a esperar ......
El museu una mica senzill i mal presentat, semblava més aviat un magatzem de tota mena d’andròmines.
Després, hem seguit cap al castell de Mey que era la residència d’estiu de la Reina Mare (la mare de la difunta Isabel II). Ho tenen tot posat com si hagués d’anar-hi en qualsevol moment. Fins i tot, a la tauleta per preparar els gins-tònics, hi ha llimona fresca.
Després hem anat a Dunnet Head que és el cap més al nord de l’illa de Gran Bretanya. Des d’allí, es veuen les Illes Òrcades (Orkney Islands). És un pas estratègic cap al Mar del Nord, sud de Noruega, Dinamarca, Suècia, etc
Finalment, hem vist la immensa platja de Dunnet de finíssima sorra blanca.
Després, cap a l’hotel, avui un B&B particular a Castletown (prop de Thurso).
Portmahomack, Escòcia
Castell de Mey, Thurso. Escòcia
Vaques pasturant, Mey. Escòcia
Dunnet Head (al fons les Illes Òrcades), Escòcia
Accés a Dunnet Head, Escòcia
Dia 10
Avui hem estat quasi tot el dia sota la pluja. Hem fet la carretera del nord d’Escòcia (és a dir, la part nord de la ruta de les 500 milles).
El paisatge és increïble, a estones desèrtic, feréstec i a estones més vegetació a la vora del mar.
La carretera normalment és estreta i de vegades molt estreta, d’un sol carril per als dos sentits. Per sort, no hem trobat gaire trànsit i hi hem pogut passar bé.
Hem parat algunes vegades per fer fotos i també per fer un cafè a Tongue.
Hem arribat a Durness a quarts d’una perquè teníem la intenció d’anar al cap Wrath i ens havien informat que hi havia ferri a les 12 i a les 13. Però l’únic servei del dia era a les 12, o sigui que res.
Aleshores hem anat a dinar al Smoo Hotel a Durness, després hem vist les fantàstiques platges de sorra blanca, hi hem caminat una bona estona. Hem vist molts bens i vaques negres Angus.
Hem estat a la platja de Balnakeil que és immensa i té un cementiri al costat. Després hem comprat menjar i hem anat a l’hotel, a Durness.
Blocs de torba prop de Durness, Escòcia
Vistes en un dia rúfol prop de Durness, Escòcia
Casa en ruïnes prop de Durness, Escòcia
La carretera de les 500 milles NC500, passant per Durness. Escòcia
Platja Balnakeil, Durness. Escòcia
Dia 11
Esmorzem bé i sortim en direcció a Tarbet. El paisatge des de Durness és indescriptible, bonic, preciós, espectacular, increïble!.
Des de Tarbet surt un ferri cap a l’illa de Handa, en un trajecte de menys d’un quilòmetre. Aquesta illa és un centre d’albirament d’ocells, entre els quals els frarets (puffins, en anglès). Doncs bé, quan arribem a l’embarcador ens trobem un rètol informant que avui no hi ha servei de transbordador. Després sabem que l’havien llogat en exclusiva per a un creuer.
Redefinim el dia i decidim fer una volta per una carretera (que resultarà ser poc més que un camí asfaltat) per perfila una península en comptes de tallar per l’istme.
Primer passem per Scourie i Kilesku on fem un cafè a l’hotel del mateix nom davant del port, des d'on sortia el transbordador abans que construïssin el pont al 1984. Seguim per Drumbeg, Clashnessie, Clachtoll i Lochinver on dinem, per primer cop, un plat de xai guisat boníssim.
Després hem vorejat el llac Assynt i ens hem aturat a les ruïnes del castell d'Ardvreck. També hi havia una cascada al costat de l’aparcament.
Finalment, hem arribat a Ullapool, hem visitat el poblet, hem comprat alguns records i el sopar, i després cap a l’hotel en aquesta mateixa població.
Port de Tarbet, d'on surt el transbordador a l'illa de Handa (al fons), Escòcia
Vistes de les highlands, Escòcia
Llac Assynt, Escòcia
Castell d'Ardvreck, al llac Assynt, Escòcia
Ullapool, Escòcia
La carretera de les 500 milles és tan estreta que necessita "passing place". Escòcia
Dia 12
Sortim a primera hora plovent -per variar- i anem a veure la cascada Measach. Hi ha un pont penjant per veure el salt d’aigua.
Després continuem per carretera fins als jardins Inverewe Gardens. Ple de rododendres de tots colors i moltes altres plantes. Molt interessant, però plovent tota l’estona.
Anem cap al Loch Maree i Plockton. Pel camí, parem a dinar en un pub hotel, regular i car. A Plockton hi fem un cafè i després ja tirem seguit fins a Edinbane, a l’illa de Skye.
Ens costa una mica trobar la casa perquè el rètol és molt petit. Però és un B&B que acaben d’obrir a Edinbane i és excel·lent per l’amplitud de l’espai, a l’habitació i al bany.
La cascada de Measach, prop d'Ullapool. Escòcia
Rododendres als jardins Inverewe Garden, Escòcia
Plockton, Escòcia
Vaca escocesa, Escòcia
Dia 13
Sortim d’Edinbane cap a la península de Trotternish. La primera parada al fem al museu a l’aire lliure Skye Museum of Island Life. Són unes cabanes antigues ambientades amb diferents escenes de la vida rural de l'illa de Skye: una casa, una escola, un ferrer, la botiga de queviures, etc. Fa molt de vent i fred.
Una de les cabanes tematitzades del Skye Museum of Island Life, Escòcia
Torba preparada per cremar a la llar de foc, Skye Museum of Island Life. Escòcia
Continuem fent la volta pel nord de la península i ens aturem moltes vegades per fer fotos perquè el paisatge és increïble. Des de Staffin Bay pugem fins al coll de Quiraing per veure les formacions rocoses i les vistes. Refem el camí i tornem a la carretera principal, poc després ens aturem al Kilt Rock que té un salt d’aigua impressionant en un penya-segat que va directe al mar. Continua fent fred, vent i, a estones, pluja.
Vistes des del coll de Quiraing, illa de Skye. Escòcia
Cascada de Kilt Rock, illa de Skye. Escòcia
Continuem vorejant la península fins a Portree, on dinem. Després retrocedim una mica perquè volem veure la roca The Storr. L’ascensió és dura, ens plou molt, fa molt de vent i fred. Arribem fins a un prat abans de l’últim tram d’ascens i com que continua plovent força ho deixem córrer. Tornem a Portree, aparquem, baixem fins al port (cases de colors), fem un tomb, comprem sopar i tornem al B&B d'Edinbane.
The Storr, illa de Skye. Escòcia
Portree, illa de Skye. Escòcia
Dia 14
Esmorzem bé i sortim cap al castell de Dunvegan, però com que no obren fins a les 10, continuem el camí fins a la Platja de Corall (Coral Beach). Però quan arribem a l’aparcament encara s’ha de caminar 45 minuts més (i 45 de tornada), ho deixem estar i anem al castell.
El castell de Dunvegan té interès perquè els propietaris hi viuen i està tot parat amb mobiliari i decoració. Visitem la planta noble (upstairs) i la del servei (downstairs).
Després fem molts quilòmetres per carreteres d’un sol carril per anar fins al cap Neist Point. Pel camí, ens aturem a prop de Glendale a l’obrador i botiga d’uns teixidors de llana Skye Weavers. Teixeixen ells mateixos i venen mantes, bufandes, bosses, jaquetes, etc.
De l’aparcament del cap Neist Point, surt el camí que primer baixa per un barranc, després torna a pujar i finalment torna a baixar fins al far. No hi arribem pels forts pendents de pujada i baixada. El paisatge obert i les vistes són espectaculars per la formació del terreny i pel color verd que ho inunda tot. Ens hem tornat a trobar el grup de 4 dones catalanes que ja ens havíem trobat ahir en un mini-cafè.
Després hem anat a la península de Minguinish, al poble de Carbost. Hi ha un establiment que es diu The Oyster Shed on venen tot mena de marisc i peix fumat. Ho encarregues al taulell, t’ho cuinen al moment i t’ho menges en unes taules del costat. Hem demanat unes potes de cranc pelades, arengs i un tros de salmó fumat sencer (no a talls) a la planxa i amb una salsa a base de mel per sobre: una barreja de gustos increïble! Boníssim!
Després volíem visitar la destil·leria Talisker en el mateix poble però tots els torns fins a l’hora de tancar estaven plens. Ens hem quedat a la botiga i ens hagut de conformar amb un tast de Lagavulin.
CONSELL: pensa a fer una reserva prèvia si vols visitar la destil·leria Talisker.
Finalment, hem anat a veure els Cuillin Hills, hem fet una cafè a Sligachan, hem comprat el sopar i cap al B&B.
Castell de Dunvegan, illa de Skye. Escòcia
Interior del castell de Dunvegan, illa de Skye. Escòcia
Far de la punta Neist Point, illa de Skye. Escòcia
El que has de ser si vols viure a l'illa de Skye. Escòcia
Dia 15
Sortim com cada dia cap a les 9. Ens aturem un moment al càmping de Sligachan que té les banderes escocesa i estelada a l’entrada.
Continuem al Eilean Donan Castle (literalment: castell de l’illa de Donan). El visitem per dintre i per fora. Està bé, veiem sales, el menjador, les habitacions, la cuina. Continuem amb pluja en direcció a Fort William. Parem a dinar en un cafè a peu de carretera. És molt d’hora i encara no volem ni podem a anar al B&B de Fort William.
Decidim anar a veure el pont del tren de Glenfinnan. Quan arribem a l’aparcament hi veiem molt de moviment de persones i cotxes que se’n van. Després veiem els horaris i ens adonem que uns minuts abans hi havien passat dos trens de vapor: a les 15’10 i a les 15’20. Hi anem igualment, fem un munt de fotos i tornem a Fort William. Anem al B&B.
CONSELL: Comprova els horaris del Tren Jacobita si vols veure'l passar pel viaducte de Glenfinnan
Avui és un dia especial per a nosaltres i per celebrar-ho sopem en un restaurant de peix i marisc al moll de Fort William, a sobre del Loch.
Accés al Sligachan Camping, illa de Skye. Escòcia
Eilean Donan Castle, Escòcia
Viaducte ferroviari de Glenfinnan, Escòcia
Dia 16
Després d’esmorzar, que ens havien fet encarregar el dia abans, anem directes a l’estació per agafar el Tren Jacobita (The Jacobite Train) que va de Fort William a Mallaig (havíem fet la reserva amb setmanes d'antelació).
INFO: Aquesta línia, sobretot quan passa pel viaducte de Glenfinnan, s'ha fet famosa perquè apareix en les pel·licules de Harry Potter.
CONSELL: Reserveu amb força antelació els bitllets si voleu viatjar amb el Tren Jacobita
Al passar pel viaducte de Glenfinnan, impossible fer-hi la foto, tothom abocat a les finestres i portes. Arribem a Mallaig i visitem l’Heritage Museum que té un poti-poti d'objectes i d'històries locals. De fet, la guia deia que era l’única cosa interessant per fer a Mallaig.
Busquem un lloc per menjar alguna cosa i trobem uns croissants de xampinyons i formatge en una "bakery" molt guapa davant mateix del port. El port, per cert, molt petit però molt bonic.
Després fem el viatge de tornada amb el mateix tren i una bona estona abans del viaducte m’apalanco en una finestra per no perdre’m LA foto. Ho aconsegueixo!
De tornada a Fort William anem a passejar per l’únic carrer on hi ha botigues i després anem fins a Neptune’s Staircase, que són les rescloses del canal de Caledònia per la costa sud-oest.
Parem en un súper a comprar sopar i cap al B&B de Fort William.
El Tren Jacobita, Fort William. Escòcia
El Tren Jacobita, Fort William. Escòcia
El viaducte ferroviari de Glenfinnan, famós per les pel·lícules de Harry Potter, Escòcia
Mallaigh, Escòcia
Neptune's Staircase, rescloses de l'extrem sud-oest del canal de Caledònia, Fort William. Escòcia
Dia 17
Comencem el dia -sense pluja!!- direcció sud, cap a Oban. Voregem el Loch Linnhe que és el de Fort William.
Trenquem a l’esquerra i ens endinsem pel Loch Leven que és maquíssim i tranquil. És tan a l’interior que les aigües són plàcides. Arribem fins a la població de Kinlochleven i anem a veure la cascada Grey Mares. L’escena és espectacular, tot és verd, fins i tot les pedres i els arbres.
Hem continuat cap al castell de Stalker, és curiós perquè està solitari en una illa petitona. Com que només s'hi arriba amb barca, l'horari de visites és restringit i no hem coincidit per anar-hi. Després hem deixat la ruta principal per anar a veure la fumadora de salmó Inverawe Smokery. Hi hem dinat molt bé, salmó evidentment. Allà mateix hi havia marcat un petit itinerari a peu per veure un riu i un prat ple de bens i de vaques, que hem seguit.
Després ja hem baixat cap a Oban i hem anat a la destil·leria Oban Distillery, però també tenien tots els torns plens. Hem fet un tomb pel poble i pel port. Hem agafat el cotxe i hem pujat fins al turó que té una construcció circular enorme, la McCaig’s Tower, que no serveix per a res (la va fer edificar un magnat en una època de vaques magres perquè els obrers no es quedessin sense feina) però hi ha molt bones vistes sobre tota la població.
CONSELL: pensa a fer una reserva prèvia si vols visitar la destil·leria Oban Distillery.
Hem tornat cap a Fort Williams al B&B.
Loch Leven, Escòcia
Castle Stalker, Escòcia
Xais a l'ombra, Inverawe. Escòcia
Oban, Escòcia
McCaig’s Tower, Oban. Escòcia
Dia 18
Després d’esmorzar, sortim en direcció Glasgow. Passem per la vall Glen Coe que és una vall ampla i d’ascensió suau fins al coll. És una de les més famoses d'Escòcia. Verda i humida com totes les muntanyes que hem vist fins ara. Ens trobem molt de trànsit de cap de setmana, és dissabte i es nota que la gent se’n va a la muntanya. Pels senders hi veiem força excursionistes. Més avall, pel Loch Lomond i a mesura que ens apropem a Glasgow, encara hi trobem més i més trànsit.
Anem a l'estació de tren de Bearsden a recollir una neboda que ve de Glasgow. Va volar ahir de Barcelona a Glasgow i farà amb nosaltres els quatre dies que ens queden de viatge a Escòcia.
Al camp del West of Scotland Football Club, a Milngavie (prop de Bearsden -totes dues a les rodalies de Glasgow-), avui se celebren uns jocs escocesos. És com una fira, festa major, demostració, concurs, una mica de tot. Ens ho passem bé, mengem unes hamburgueses i acabem a sota d’un tendal pel xàfec que cau en un moment. Els escocesos, ni s’immuten! Veiem llançament de bola, llançament enrere, gimcana de gossos, concurs de ball, banda de música, la fira comercial, etc.
Després anem cap a l’hotel de Glasgow, desfem les maletes i sortim a fer un tomb pel centre. Tornem a l’hotel, sopem i bona nit.
Jocs escocesos, Milngavie. Escòcia
Jocs escocesos, Milngavie. Escòcia
Jocs escocesos, Milngavie. Escòcia
Concurs de ball als jocs escocesos, Milngavie. Escòcia
Carrer de Glasgow, Escòcia
La famosa escultura amb el con al cap, davant de la Galeria d'Art Modern, Glasgow. Escòcia
Dia 19
Volem començar el dia visitant la catedral, però avui és diumenge i les visites són a partir de les 13’00.
Darrere de la catedral hi ha un dels cementiris a terra més grans i antics d’Europa. Fa pujada, està en un turó. Anem fins a dalt de tot i tenim vistes sobre la ciutat.
Al baixar, decidim fer a peu l’itinerari de les parets mitgeres pintades, una bona excusa per visitar zones de Glasgow de la ciutat que d’altra manera no hi hauríem anat. Dinem força bé en un pub i continuem la ruta. Visitem The Lighthouse, centre d’interpretació de l'arquitecte i dissenyador Charles Rennie Mackintosh.Després tornem a l’hotel a descansar una estona, abans d’anar a sopar amb en John que és un conegut de la família que viu a Glasgow.
Cementiri i Catedral de Glasgow, Escòcia
Mural a Glasgow, Escòcia
Mural de Mackintosh a Glasgow, Escòcia
The Lighthouse, Glasgow. Escòcia
Dia 20
Després d’esmorzar, agafem el cotxe i anem fins al parc Kelvingrove i fins al museu del mateix nom (Kelvingrove Art Gallery and Museum). Hi veiem, entre d'altres, una exposició de peces i obres de Mackintosh.
Tornem a agafar el cotxe i anem fins a la casa de Mackintosh «House for an Art Lover». Sobre plànols de 1901, es va construir al 1990. Interessant i ben posat. Aprofitem per dinar a la cafeteria una sopa de peix Cullen Skink. Tornem a agafar el cotxe, anem a l’hotel, l’aparquem i descansem una estona. Després anem a una botiga de teles, en comprem i després anem a fer el famós Afternoon Tea al William Tearoom, decorat a l’estil Macintosh.
Fem algunes compres i tornem a l’hotel.
Museu Kelvingrove, Glasgow. Escòcia
Casa Mackintosh, House for an Art Lover, Glasgow. Escòcia
Interior de la Casa Mackintosh, House for an Art Lover, Glasgow. Escòcia
Dia 21
Esmorzem, fem el check-out de l’hotel i carreguem les maletes al cotxe. Anem directes a la Capella Rosslyn, al sud d’Edimburg. És increïblement espectacular. És gòtica però té moltes floritures, adorns, sortints, capitells, etc. Fins i tot el sostre té dibuixos de pedra. Hi estem una bona estona.
INFO: La novel·la El codi Da Vinci de Dan Brown (i posteriorment la pel·lícula) va situar la Rosslyn Chapel com un lloc central en la recerca del Sant Graal.
Després tornem a agafar el cotxe i anem directes al centre d’Edimburg, a la zona de Grassmarket. La nostra neboda volia tornar a la capital d'Escòcia, després d'anys de no ser-hi. Trobem aparcament al carrer, visca! Quan anem a pagar a la màquina ens enduem un gran espant: la tarifa és de 4 lliures l’hora!!. Busquem un aparcament en un edifici i la tarifa és la mateixa. Quan sortim paguem 16’50 lliures per poc més de 4 hores.
Dinem normalet en un restaurant de Grossmarket, pugem per Victoria St i baixem un tros ben llarg de la Royal Mile o Canongate. De tornada, passem pel cementiri de Greyfriars (Greyfriars Kirkyard Cemetery Edinburgh).
Després agafem el cotxe, hi posem benzina i cap a l'aeroport. Vol de tornada Edimburg -> Barcelona
Fi de viatge.
Capella Rosslyn, Roslin. Escòcia
Accés al cementiri Greyfriars d'Edimburg. Escòcia
Itinerari
Avís sobre els enllaços:
Els enllaços a webs externes són merament informatius, no estan patrocinats i no ens en lucrem.